¿ Es el aguacate un superalimento ?
Últimamente está subiendo mucho la cotización del aguacate, al que ya se le considera como un "superalimento". Este término responde a una moda que pretende sobrevalorar unos alimentos determinados, generalmente "exòticos", frente a otros, no siempre con suficiente base científica.
Darrerament, està pujant molt la cotització de l’alvocat, al qual ja li adjudiquen la condició de “superaliment”. Aquest terme respon a una moda que pretén sobrevalorar, uns aliments determinats, generalment “exòtics”, enfront d’altres, no sempre amb prou base científica. Això ens pot fer oblidar que amb els nostres productes de proximitat ja en tenim prou per nodrir-nos correctament. Entre aquests “superaliments” n’hi ha de ben interessants, però molts s’han de transportar de lluny (cost ecològic) i són més cars.
L’alvocat és una bona font d’omega-3, però aquests àcids grassos es troben també en el peix blau, la fruita seca, les llavors i l’oli d’oliva verge.
El Journal of Nutrition ha publicat recentment que es constata que la presència d’alvocats en la dieta ajuda a combatre el “colesterol dolent” gràcies al seu tipus de greix i a la luteïna. Ja hem indicat que hi ha altres aliments amb el mateix tipus de greix. Afegim que diverses hortalisses (pebrots verds, espàrrecs, espinacs, mongeta tendra, api, bledes, bròquil) porten molta més luteïna.
L’alvocat és originari d’Amèrica però la seva introducció en el nostre entorn és força recent. Es cultiva a la costa mediterrània andalusa i al País Valencià. El seu valor nutritiu és interessant, però cal considerar que pel seu contingut en greix, té un alt valor calòric: 100 grams aporten unes 140 kcal, mentre que 100 grams d’una fruita fresca, com la poma, unes 50.
En definitiva, menjar alvocats està bé, i són ben bons (salsa guacamole), però en el marc d’una dieta variada els hauríem d’alternar amb altres fruites mediterrànies. No els mitifiquem ni ens obsessionem amb un aliment determinat buscant la salut d’una manera malaltissa i restant diversitat a la dieta.
Darrerament, està pujant molt la cotització de l’alvocat, al qual ja li adjudiquen la condició de “superaliment”. Aquest terme respon a una moda que pretén sobrevalorar, uns aliments determinats, generalment “exòtics”, enfront d’altres, no sempre amb prou base científica. Això ens pot fer oblidar que amb els nostres productes de proximitat ja en tenim prou per nodrir-nos correctament. Entre aquests “superaliments” n’hi ha de ben interessants, però molts s’han de transportar de lluny (cost ecològic) i són més cars.
L’alvocat és una bona font d’omega-3, però aquests àcids grassos es troben també en el peix blau, la fruita seca, les llavors i l’oli d’oliva verge.
El Journal of Nutrition ha publicat recentment que es constata que la presència d’alvocats en la dieta ajuda a combatre el “colesterol dolent” gràcies al seu tipus de greix i a la luteïna. Ja hem indicat que hi ha altres aliments amb el mateix tipus de greix. Afegim que diverses hortalisses (pebrots verds, espàrrecs, espinacs, mongeta tendra, api, bledes, bròquil) porten molta més luteïna.
L’alvocat és originari d’Amèrica però la seva introducció en el nostre entorn és força recent. Es cultiva a la costa mediterrània andalusa i al País Valencià. El seu valor nutritiu és interessant, però cal considerar que pel seu contingut en greix, té un alt valor calòric: 100 grams aporten unes 140 kcal, mentre que 100 grams d’una fruita fresca, com la poma, unes 50.
En definitiva, menjar alvocats està bé, i són ben bons (salsa guacamole), però en el marc d’una dieta variada els hauríem d’alternar amb altres fruites mediterrànies. No els mitifiquem ni ens obsessionem amb un aliment determinat buscant la salut d’una manera malaltissa i restant diversitat a la dieta.
Atrás
