Augment dels bacteris resistents a Catalunya
Els bacteris multiresistents als antibiòtics van en augment al món sencer. A Catalunya els enterobacteris que són resistents a més de tres famílies d’antimicrobians en infeccions hospitalàries suposen ja un 25% del total.
Als hospitals catalans, els bacteris amb més resistències són l’Staphylococcus aureus, el Klebsiella pneumoniae i l’ E. coli. Només el 40% de les infeccions hospitalàries per E. coli responen a antibiòtics de primera línia, un 25% als de segona línia, i un 1% als de tercera. Són els casos més complicats.
Els bacteris resistents es generen per l’abús en el consum d’antibiòtics en humans i bestiar. Als hospitals els bacteris resistents es poden generar i escampar amb més facilitat. Preocupa especialment l’ E. coli, que sobretot provoca diarrees i infeccions d’orina. Als Estats Units, ja s’han detectat casos d'infectats que no responen a l’antibiòtic que s’utilitza com a tercera línia, la colistina. Aquest fet ha alarmat les autoritats sanitàries dels EUA.
Generalment, els bacteris es tornen resistents per mutacions genètiques, que fan que se seleccionin els que són més forts i aconsegueixen escapar dels antibiòtics. En el cas de l’ E. coli dels EUA s’hi suma un altre mecanisme, a través de plasmidis. Quan la resistència és per una mutació, no es transmet; si és per un plasmidi, sí. La transmissió llavors és exponencial, al cap d’unes hores n'hi ha milers de bacteris resistents nous.
Aquest plasmidi també ha sigut detectat a Catalunya, i per això la recerca és tan important : es necessita saber quanta resistència hi ha a la colistina. La colistina va deixar d’utilitzar-se als anys 70 pels seus efectes secundaris, i per això no ha fet resistències. En un informe del maig, el G-7 demanava a la indústria farmacèutica que dediqui esforços a trobar nous antibiòtics.
Als hospitals catalans, els bacteris amb més resistències són l’Staphylococcus aureus, el Klebsiella pneumoniae i l’ E. coli. Només el 40% de les infeccions hospitalàries per E. coli responen a antibiòtics de primera línia, un 25% als de segona línia, i un 1% als de tercera. Són els casos més complicats.
Els bacteris resistents es generen per l’abús en el consum d’antibiòtics en humans i bestiar. Als hospitals els bacteris resistents es poden generar i escampar amb més facilitat. Preocupa especialment l’ E. coli, que sobretot provoca diarrees i infeccions d’orina. Als Estats Units, ja s’han detectat casos d'infectats que no responen a l’antibiòtic que s’utilitza com a tercera línia, la colistina. Aquest fet ha alarmat les autoritats sanitàries dels EUA.
Generalment, els bacteris es tornen resistents per mutacions genètiques, que fan que se seleccionin els que són més forts i aconsegueixen escapar dels antibiòtics. En el cas de l’ E. coli dels EUA s’hi suma un altre mecanisme, a través de plasmidis. Quan la resistència és per una mutació, no es transmet; si és per un plasmidi, sí. La transmissió llavors és exponencial, al cap d’unes hores n'hi ha milers de bacteris resistents nous.
Aquest plasmidi també ha sigut detectat a Catalunya, i per això la recerca és tan important : es necessita saber quanta resistència hi ha a la colistina. La colistina va deixar d’utilitzar-se als anys 70 pels seus efectes secundaris, i per això no ha fet resistències. En un informe del maig, el G-7 demanava a la indústria farmacèutica que dediqui esforços a trobar nous antibiòtics.
Enrere
