No era una grip
Reconeixem que la majoria estàvem equivocats quan ho dèiem, potser perquè no podíem ni imaginar una escenari com l’actual. Donàvem per segur que les similituds entre els dos virus farien que les conseqüències de les epidèmies que provocaven serien semblants. I els pocs estudiosos que van avançar el que podia venir, van ser titllats d’alarmistes.
Tant el virus de la grip com el SARS-COV-2 són virus respiratoris, que provoquen símptomes similars, que es transmeten per la mateixa via, i que no tenen tractament curatiu. Però aquí s’acaben les principals semblances.
La mortalitat associada a la COVID19 és més de 10 vegades superior a la de la grip, i la contagiositat també és molt major. L’epidèmia de grip estacional és coneguda i esperada cada any, i la població més vulnerable disposa d’una vacuna gairebé obligatòria. Això dóna una immunitat a la comunitat que evita la infecció massiva de la població.
La comunitat mundial sense disposar d’immunitat (vacuna) ni de tractament, s’ha trobat amb un virus nou, molt contagiós, i capaç de matar entre un 1 i un 3% dels infectats, els més vulnerables, i capaç també de desbordar quantitativament qualsevol sistema sanitari. Aquí hi hauria una altra similitud amb la grip, però amb la varietat anomenada “espanyola” que va causar estralls el 1918.
Com que els contagiats augmenten exponencialment, la única forma d’evitar la progressió de l’epidèmia és detectant el màxim nombre de casos i aïllant-los, i confinant a tota la població per trencar les cadenes de transmissió. Però no hi ha prou tests de detecció, ni suficient nombre de llits d’hospital ni de respiradors per capejar la emergència, en pocs dies. I el confinament suposa una ruïna econòmica per tothom.
Aquestes mesures extremes, no han estat adoptades mai abans a occident, i els governants i part dels científics no han cregut que fes falta prendre-les fins que la cadena s’ha iniciat. Les raons històriques i econòmiques han frenat la presa de decisions encertades, i la pandèmia més greu de la història recent s’ha desencadenat.
Alguns van predir encertadament com podrien anar els esdeveniments; com l’especialista en infeccions Dr. Oriol Mitjà quan va haver-hi els primers casos a la Xina; o Bill Gates al 2015, quan reclamava als poders polítics i econòmics inversions per prevenir futures pandèmies víriques que assegurava que vindrien atenent a les conseqüències epidemiològiques de la globalització.
La situació ens força a tots a fer una cura d’humilitat, i a reconsiderar moltes inèrcies. Abans d’opinar i de prendre determinades decisions, cal no tenir prejudicis i atendre al fets provats i als estudis seriosos. És molt més fàcil empassar-se morboses teories de la conspiració, o donar per impossibles situacions sense haver pensat abans en els indicis i en el que diuen els que de debò hi entenen.
Quan això passi el món i la nostra vida hauran canviat. A veure si n’aprenem.
